La Cooperativa El Brot és la primera cooperativa agroecològica que es va crear a l’estat. L’any passat va celebrar 40 anys de trajectòria amb plena vitalitat, consolidant un projecte arrelat al territori i pensat per a les persones del territori, en el present i per al futur.
Des de la seva ubicació actual, al carrer Pròsper de Bofarull de Reus, repassem la trajectòria d’aquesta petita gran història amb Carme Pagès, una de les impulsores actuals.
Com va néixer el Brot i quins són els eixos bàsics del seu plantejament?
CP.— El Brot va néixer el 1979, a partir d’una xerrada de Serafí Sanjuan sobre agricultura ecològica i alimentació saludable al Centre de Lectura. Enmig del moviment antinuclear i contra la petroquímica, un grup de gent ens vam adonar que si no canviàvem el que portàvem a casa cada dia no arribaríem mai a canviar el món. En un parell de mesos es van organitzar i van anar a buscar productes, sobretot verdura directament als pagesos, i van començar a repartir-se cistelles, fins i tot en mobilette. Érem els primers a tot l’estat que començàvem un projecte d’aquesta mena, no hi havia referents, ni revistes, només les primeres pràctiques d’horta ecològica i biodinàmica que ens arribaven de França i que coneixíem a través del Serafí, que traduïa els textos i ho practicava al seu hort de Cubelles.
un grup de gent ens vam adonar que si no canviàvem el que portàvem a casa cada dia no arribaríem mai a canviar el món
Quants socis i sòcies hi ha actualment? Quina diferència hi ha entre ser soci o client?
CP.— Ara som 92 sòcies, però darrere de cada persona associada hi ha més gent, de manera que en total som un grup de 300 persones, des de nens molt petits a persones jubilades. El 70% de les compres les fan socis, el 30% restant ens arriba d’una clientela fixa i constant. Ser sòcia implica ser copropietària de la cooperativa, i això són obligacions: aportar 90 euros de capital inicial, assistir a les assemblees anuals, fer treball cooperatiu no remunerat a la botiga o intercooperació amb altres grups, representar-nos com a col·lectiu a institucions i entitats com el CCPAE, CoopsConsum, Som lo Que Sembrem, la Coordinadora de Consumidores Agroecològiques, etc.
Què és una xarxa de grups de consum?
CP.— Una xarxa de grups de consum és un espai de coordinació que garanteix l’abastiment de productes; en el nostre cas, de consum agroecològic, és a dir, que tots els productes que tenim estan certificats o tenen la nostra confiança com a productes de proximitat i de producció sostenible, propers i sense toxicitats, i que responen a la idea de sobirania alimentària, és a dir, que garanteixen la dignitat del treball que hi ha al darrere. La seva dimensió sempre va lligada a l’extensió del territori natural.
Tots els productes que tenim estan certificats o tenen la nostra confiança com a productes de proximitat i de producció sostenible, propers i sense toxicitats, i que responen a la idea de sobirania alimentària, és a dir, que garanteixen la dignitat del treball que hi ha al darrere. La seva dimensió sempre va lligada a l’extensió del territori natural.
En els darrers anys, els productes ecològics han començat a tenir més presència al comerç convencional i ha augmentat la competència: com us posicioneu en aquest nou escenari, amb més opcions per als consumidors?
CP.— Que els productes ecològics hagin arribat a les grans superfícies és un èxit, i ho hem de celebrar parcialment. Cal resseguir també les condicions i les situacions que hi ha darrere d’aquell producte, la traçabilitat des de la pagesia fins a casa nostra. Que en aquesta traçabilitat hi hagi condicions dignes de treball per a les persones productores només ho garantim organitzacions com la nostra. Les grans superfícies continuen depredant els recursos disponibles, els territoris i la feina de la pagesia de tot el món.
I com us sembla que han canviat els hàbits de consum en general? Les persones sabem donar valor als productes ecològics?
CP.— Cada cop més, però encara no n’hi ha prou. Nosaltres pensem que el nostre poder adquisitiu ha d’estar en equilibri amb els recursos naturals, i per tant un 40% hauria de dedicar-se a l’alimentació, una alimentació amb garanties agroecològiques. També hi ha toxicitat en la informació que ens arriba: veiem una hamburguesa industrial embolicada en paper de color verd i ens pensem que és bo i sa. Però només allò petit i local garanteix els valors que a nosaltres ens semblen fonamentals.
Pel que fa a la producció ecològica de fruites i verdures, quins us sembla que són els reptes que han d’afrontar els productors? Les exigències del segell? La competència? La distribució? El desconeixement de què hi ha al darrere?
CP.— La pagesia està tocada de mort. No només no rep un preu just pel que produeix sinó que a més a més s’ha de fer càrrec dels costos logístics, sense compensació a canvi. Pel que fa al segell, no a tot arreu és igual. A Catalunya i a Navarra la certificació la dona una entitat on hi ha representants de l’administració, de les productores, distribuïdores i les consumidores; en altres llocs només hi diuen la seva els productors i per tant es perd fiabilitat. Les grans superfícies s’han acostumat al dumping, a comprar per sota del cost de producció, i això per força crea injustícies i pobresa pel camí. Quan la gent coneix un producte, què i qui hi ha al darrere i s’hi estableixen uns vincles de confiança, aquest lligam es manté.
En aquests moments i fins al mes d’octubre, les persones consumidores tenim l’oportunitat de dir la nostra. La Generalitat ha engegat una iniciativa per decidir el model agroalimentari del país, i per tant ara és el moment de participar. Però la práctica diària, com sempre, és la que compta i decideix: Comprar és Votar!
Les grans superfícies s’han acostumat al dumping, a comprar per sota del cost de producció, i això per força crea injustícies i pobresa pel camí
Tot el que està passant amb la crisi de la Covid-19, com afecta els i les productores locals de fruita i verdura? Com us afecta a vosaltres com a cooperativa?
CP.— La Covid-19 ens va agafar just al canvi de temporada d’hivern a primavera, un moment de poca varietat i quantitat per a la pagesia. Tot i així, la pagesia va veure que tenia productes que no arribaven a la restauració, va contenir preus i va fer arribar aquests productes a través de les xarxes de consum a persones que no n’eren consumidores habituals, intentant que no es malbaratés res; es van adaptar horaris i transports, obligats per la contingència, es va buscar i es va posar a disposició de qui ho necessitava. I després de tres setmanes de confinament es va acabar la prohibició d’anar als horts i les persones van poder continuar també amb l’autoconsum.
En tota aquesta crisi s’ha parlat molt d’activitats essencials. Tot allò que té a veure amb l’alimentació ho és, i potser ho havíem oblidat. Quina reflexió ens feu al voltant d’aquesta nova evidència?
CP.— No podem confiar en les reserves d’aliments que hi ha emmagatzemades als polígons, en els estocs d’abastiment convencional. Hem de donar vida a la pagesia, que ho engloba tot, també ramaders, pastores, pescadors i elaboradores, perquè viuen d’això i ens cuiden a tots i els tenim al costat de casa o molt a prop. La crisi sanitària ho ha fet més evident.
I quins canvis us sembla que ens ha portat i ens portarà tot plegat? Què hauria de diferenciar la “nova normalitat” de la “vella normalitat”?
CP.— Que es consolidin aquests canvis i augmenti el consum proper i de qualitat, el que ens ha d’alimentar cada dia, independentment de les crisis sanitàries que puguin venir, només així podrem sortim-nos-en de la millor manera possible.
Cooperativa El Brot SCCL
Carrer de Pròsper de Bofarull, 26
43202 Reus
